L'era de l'acord: triomfarà la mediació? serà la fi del tap en tribunals?
El 3 d’abril és el dia D, quan entrarà en vigor la macroreforma del sistema judicial espanyol. Una de les seves principals novetats és que, ara, per a acudir als jutjats, les parts estaran obligades a intentar arribar a un acord privat en la majoria de les picabaralles civils i mercantils. De manera que els implicats hauran de demostrar que s’han assegut i han intentat acostar postures per a obrir les portes de la justícia.
Aquest nou requisit prejudicial ha posat en el focus una eina de resolució de conflictes que havia estat relegada a l’ostracisme: la mediació. Aquest mecanisme alternatiu per a desembussar disputes, regulat des de 2012, havia passat desapercebut en un país on els ciutadans són més daus a acudir als jutges per a resoldre les seves picabaralles.
Ara l’escenari és distint. L’Associació Espanyola de Mediació (Asemed) estima que, amb la nova llei, se celebraran més de tres milions de mediacions a l’any. La irrupció de la mediació –obligatòria– implica un terratrèmol en el mercat legal per diverses raons. En primer lloc, pel seu impacte econòmic. Els professionals albiren en la mediació un filó de negoci, encara que representi una alternativa més econòmica enfront de la via judicial tradicional. En el cas d’un divorci, per exemple, el procés de mediació pot oscil·lar entre 300 i 600 euros –uns 40 a 70 euros per sessió–, segons estima Miguel Ángel Marchena, soci director de Adara Legal. Una xifra irrisòria si es compara amb els més de 10.000 euros que pot costar un litigi contenciós. A més, en algunes comunitats autònomes aquestes sessions familiars poden ser completament gratuïtes gràcies a subvencions públiques.
El preu final de la mediació depèn de múltiples factors: la naturalesa del conflicte, la suma en disputa, els implicats –no és el mateix tractar amb particulars que amb empreses– i la seva situació econòmica. No obstant això, com destaca el director general de la Asemed, Jesús Lorenzo Aguilar, els usuaris haurien de percebre’l com una inversió, no com una despesa. “Quant val la teva pau? Quant pagaries per la tranquil·litat de resoldre un conflicte amb la teva parella, el teu germà o el teu soci?”, planteja.
La mediació no sols suposa un estalvi econòmic considerable –entre un 70% i un 80% en comparació amb el litigi tradicional–, sinó que també redueix el “desgast emocional” i escurça els temps de resolució, destaca Marchena. Com a mostra, un botó: en alguns jutjats de Madrid encara s’estan resolent assumptes pendents des de 1975. Ara bé, la mediació no és una panacea: si fracassa, pot encarir el procés i fins i tot prolongar els terminis en afegir una capa addicional abans d’arribar als tribunals
Bufets a l’aguait
En un segon pla, cal analitzar l’impacte en el negoci legal. Encara que tot indica que la mediació cobrarà força amb l’impuls de la nova llei, el seu impacte en l’advocacia no deixa de ser paradoxal: si els advocats han viscut tradicionalment dels plets, per què haurien d’interessar-se en un mecanisme dissenyat per a evitar-los?
La resposta podria estar en la necessitat de diversificar serveis en un sistema judicial desbordat, en el qual els litigis han augmentat un 40% en els últims cinc anys. Les signatures no han trigat a reforçar-se davant el nou escenari. És el cas de Sebastiá Advocats i Economistes, que han ampliat el seu equip de mediadors titulats i implementat programes de formació intensiva per a anticipar-se a la demanda. Un repte que, admeten, requerirà un esforç addicional: “Haurem d’explicar bé als clients en què consisteix el nou requisit processal”, remarca Fernando Sánchez, responsable del departament juridico-processal de la signatura.
Hi ha bufets, no obstant això, que sempre han comptat amb una àrea de mediació, com Lupicinio International Law Firm. “Sempre ens hem caracteritzat per ajudar els clients a aconseguir acords transaccionals, tant abans com durant els procediments judicials i arbitrals”, assenyala Ester Cubillo, sòcia i responsable del departament de litigis i processal. L’advocada comenta que aquest departament s’ha vist reforçat en els últims anys pel col·lapse dels tribunals, que ha jugat un paper catalitzador.
En altres signatures, la mediació no ha aconseguit l’entitat suficient per a diferenciar-se com una pràctica pròpia. En els plets entre empreses, quallen més les negociacions amb advocats pel mig. Javier Izquierdo, soci responsable de processal i arbitratge en Squire Patton Boggs (Madrid), compte que, per als seus clients –grans empreses–, aquest continua sent el mecanisme més adequat; la diferència, afegeix, és que ara hauran de documentar aquestes converses prèvies per a adjuntar-les a la demanda. Si bé, s’obren a altres llits. “Sens dubte, haurem d’avaluar cada cas en particular”.